02/04/2012
Bancaixa 2011-2012: Els Joves donen un pas endavant
L’edició d’enguany del Circuit Bancaixa, ens deixa sobre tot, un dolç gust en quant al pas endavant donat pels més joves, cas d’Herrera, Fageca o Javi, que aconsegueien colar-se en la final, i en el cas dels dos primers, com a primera volta que el feien.
Herrera, Fageca i Javi, provinents dels clubs de Galotxa de Beniparrell, Meliana i Massalfassar, respectivament, han aconseguit trencar tots els pronòstics, sobre tot, Fageca, que en un principi apareixia com a jugador reserva, i que va tindre la seua oportunitat després de la desafortunada lesió patida per Colau.
Menció destacada mereix també Santi II, que al igual que Fageca, partia inicialment a la reserva, per a posteriorment, substituïr ni mes ni menys que a Miguel, actual campió del Circuit. Aquesta difícil tasca va ser cumplida pel jove pilotari de Silla de manera espectacular, en parella, amb Dani, arribant a disputar la semifinal absoluta, en la que varen tindre contra les cordes la formació que a la fí seria la vencedora absoluta.
En este aspecte, s’ha de destacar la participació de dos joves amb tot el futur per davant en el món professional, que s’han adaptat amb total normalitat a aquest nivell de joc, com són, Carlos II i Tomàs II.
A banda de la irrupció de les noves figures, l’actual edició del Circuit, ens ha deixat altres importants dades, histórics alguns d’ells, com la consecució per part d’Àlvaro del seu quart títol per equips, que afegit als seus onze títols individuals fa del resto de Faura ser un autèntic mite de l’escala i corda, amb uns números quasi impossible de superar. Enguany, espectacularment secundat per Salva, de Massamagrell, impecable en quasi totes les partides, sense casi errades en el seu joc, i per un Herrera, de Beniparrell, que ha fet un gran campionat, sense els nervis propis de la seua incipient carrera en el món professional.
Esta edició la Lliga per equips, ens ha deixat també una gran ingualtat, enmarcada dins d’un nou sistema de competició, innovador i que té prou d’interés entre els aficionats. Mostra de la igualitat viscuda, són les semifinals absolutes, resoltes totes elles en els trams finals de les partides, i també les finals de les quatre fases previes.
Per tant, tanquem una edició de la Lliga Professional d’Escala i Corda de la que podem extraure un fum d’aspectes positius a tindre en compte de cara al futur.
