Dels grecs al segle XVIII
Jugada des de temps immemorial per pobles tan diversos com els maies, els egipcis o els japonesos arriba a les nostres terres per la tradició grecoromana, com tants altres dels nostres referents culturals. A l'antiga Grècia hi sovintegen els testimonis de la pràctica de l'esport, sols direm que Alexandre el Gran es va distingir com a molt bon jugador. A Roma es practicava universalment, era recomanat pel metges com un exercici saludable per a totes les edats i condicions, i el practicaven el poble, els senadors i fins i tot els mateixos Cèsars (cal remarcar les aptituds de Vespasià i Alexandre Sever), es van fundar associacions i federacions de competició, apareixent els jugadors professionals, que eren menystinguts pels aficionats.
Expandit pels legionaris a les terres de l'Imperi es va practicar a França, Bèlgica, Itàlia i la Península Ibèrica tot al llarg de l'edat mitjana amb modalitats que equivalen a les nostres llargues i escala i corda, segons el lloc fóra obert o tancat.
