15/11/2016
Moltó, la intensa carrera d’un jove pilotari destinat a ser el rei del raspall
Alfonso Moltó Puertas “Moltó” (Barxeta, 15-04-1992), va aconseguir el passat diumenge al trinquet de Bellreguard el seu segon títol consecutiu de l’Individual Professional de Raspall en la trenta edició del torneig més rellevant de la modalitat.
Amb aquest segon títol, el rest de Barxeta escala posicions en el olimp dels campions i es col.loca com el quart jugador amb més títols de l’historia empatat en dos entorxats amb els mítics raspadors Pepito d’Oliva, Juan de Genovés, Carlos d’Oliva i Coeter II de Simat de la Valldigna. Sols és superat pels tres campionats de Gorxa de Daimus, pels quatre consecutius que va aconseguir Pasqual II de Genovés del 1990 al 1993 i pel que ha sigut considerat com el millor jugador de tots els temps, Waldo d’Oliva que fins al moment ha aconseguit un total de deu títols del mà a mà en la seua trajectòria esportiva.
Als 24 anys, Moltó ha confirmat les expectatives que estaven dipositades en ell i s’ha convertit en el número u indiscutible del raspall i els entesos preveuen un llarg regnat per part del jugador de Barxeta que en aquesta edició de l’Individual s’ha mostrat intractable, i únicament va permetre que entre els seus tres rivals li sumaren un joc. Concretament, Ian de Senyera va ser el jugador que li va plantar més cara i probablement un dels que li podran ficar les coses més difícils en els pròxims anys degut a la seua joventut i potencial.
Aquest gran palmarès en l’Individual s’incrementa exponencialment si també sumem els títols que el rest acumula en els tornejos per equips. Concretament en aquest any 2016 ja va aconseguir alçar el títol de la II Copa de Raspall – Trofeu President de la Diputació de València juntament amb Tonet II, mentre que en l’any 2015 a més de conquistar el seu primer títol de l’Individual Professional, també va sumar al seu palmarès el I Trofeu Corts Valencianes. Amb anterioritat, l’any 2014 va aconseguir el seu primer títol de rellevància com a professional al conquistar el Trofeu d’Hivern sobreposant-se a les derrotes del 2013 en el Máster Generalitat Valenciana i del 2012 en la final de la Lliga Professional de Raspall, en la que junt a Alberto i Leandro III va caure derrotat front la parella de Waldo i Sanchis per un ajustadíssim 25 per 20.
Precisament, l’únic gran títol que li falta sumar a Moltó és la Lliga de Raspall que es tracta del torneig amb més prestigi per equips. No ho tindrà fàcil com demostra el fet que en les últimes 4 participacions sols en 2014 va arribar a semifinals, es tracta d’un torneig que se li resisteix i en el qual no rendeix al màxim, però de segur que en els pròxims anys donarà el màxim d’ell mateix per superar aquesta espècie de malefici i augmentar el seu increïble i extens currículum esportiu.
La intensa carrera del jove pilotari de Barxeta ha estat marcada pels nombrosos èxits que ha aconseguit des de ben xicotet. Els seus inicis com a pilotari van tindre lloc en les escoles de pilota del Genovés i d’Alcàntera Càrcer, en aquesta última va formar equip junt a jugadors com Sanchis de Montesa, Joan de la Pobla de Llarga i Ramón d’Alcantera conquistant diversos títols dels JECV de Raspall. La seua carrera va continuar en les escoles de Tecnificació on va compaginar els entrenaments a les modalitats de Raspall i Escala i Corda, però va ser en la primera on va aconseguir els seus primers grans triomfs com a pilotari al conquistar l’Individual Sub-23 de Raspall en els anys 2010 i 2011, i el Circuit Sub-23 de Raspall en l’any 2011.
Una vegada conquistats els títols més rellevants de Tecnificació i perfeccionat el seu joc que uneix a parts iguals elegància, tècnica i potencia, el seu pas al professionalisme va ser tot un èxit i ja en l’any 2012 amb tant sols 20 anys a més de quedar subcampió de la Lliga Professional, també va arribar fins a les semifinals del Individual Professional. En les següents edicions del mà a mà, en els anys 2013 i 2014 tampoc va poder donar el pas definitiu i va ser eliminat en la ronda prèvia a la gran final, fins que al 2015 es va coronar com a campió i va iniciar el seu regnat com a número u de la modalitat de Raspall en el qual continua amb pas ferm i sent un jugador total.
