13/11/2014
Àlvaro anunciarà avui en Pelaio les seves últimes partides com a professional
Àlvaro Navarro Serra (17/12/1973) natural de Faura, va anunciar el passat dilluns la seva retirada del món professional després de 22 temporades dedicades a la pilota valenciana. Avui al trinquet de Pelaio celebrarà una roda de premsa on anunciarà el calendari de partides que disputarà abans de la seva retirada definitiva, en les que estarà rodejat de totes les grans figures del moment.
El rest de Faura ens ha contestat a les següents preguntes sobre la seva trajectòria professional:
P. Per quin motiu anuncies la teva retirada com a jugador professional en aquest moment? No creus que encara et queda corda, per disputar la pròxima Lliga per equips?
R. -Anuncie la meva retirada perquè ja pense que no disfrute de la pilota. Sense motivació no puc aplegar a cap lloc, ni competir contra els millors.
P. Pareix una tonteria, però amb quasi 41 anys i després de 22 temporades com a professional, no és un triomf que Àlvaro Navarro haja sigut el que decidisca retirar a Àlvaro Navarro?
R. –Jo crec que sempre ho he tingut molt clar, jo m’havia de retirar a mi mateix. Quan ja no disfrutara de la pilota i no poguera donar el màxim de mi mateix, anava a prendre la decisió de penjar els guants.
P. Eres conscient que alguns des teus èxits formaran part de l’història de la pilota i alguns d’aquests com els 11 campionats individuals seran quasi impossibles de batre?
R. –No sóc conscient, allò que he fet jo ho he fet jugant a pilota i disfrutant del que més m’agrada. Dedicació i treball han sigut els pilars.
P. Quin és el moment més bo que recordes en aquestes 22 temporades? I el pitjor pel que has passat?
R. –Els pitjors són sempre les lesions. Els dos rècords més importants són la partida que vaig perdre contra Genovés pare i la que vaig guanyar a Genovés II quan la tenia totalment perduda. Aquestes dos partides han sigut les que no m’han deixat dormir-me i han fet que em prepare sempre al màxim. A més, la segona demostra que no pots donar mai res per perdut.
P. Quina és l’anècdota més curiosa que guardes de la teva trajectòria professional?
R. –Anar a jugar en Paco Genovés, i anar secant la roba per la finestra del cotxe, ja que algunes voltes jugàvem pel matí i per la vesprada.
P. Com afrontaràs la teva retirada del món professional de la pilota valenciana? Seguiras unit a la Pilota Valenciana? De quina forma?
R. –La retirada l’afrontaré vinculat a la pilota valenciana. Actualment sóc director del Cespiva i tots els projectes que vinguen i estiguen vinculats amb la pilota valenciana, ahí estaré disponible per ajudar amb el que puga.
P. Que ha sigut més dur per a vostè com esportista? El principi o el final de la seva carrera? Ja m’entens… arribar al més alt és difícil, però assumir que s’ha de parar també.
R. –Les dos són molt complicades, perquè quan comences a jugar en professionals, ja creus que has aconseguit algo molt important, però emportar-te alguns desenganys t’ajuda a no dormir-te per a mantenir-te en el més alt. El final també és difícil perquè sempre creus que jugues i pots jugar més del que realment rendeixes. Però crec que és més difícil el principi que el final, ja que el principi tens d’elegir-lo i el final te’l du la vida.
P. Com et definiries com a jugador?
R. –En els meus inicis era un jugador de potència i físic, que ha anat evolucionant i a partir dels 32 anys em vaig fer un jugador tècnic. He passat per vàries etapes en la meva carrera esportiva.
P. Quina qualitat d’un altre jugador hagueres volgut tindre?
R. –Tindre les dos mans com Paco Genovés, Sarasol o Genovés II.
P. Com valores les incursions en partides de raspall i partides de bascs?
R. –Han sigut experiències molt boniques, al raspall no havia jugat mai fins que no vaig fer el desafio que em guarda molts bons records i amb el qual vaig fer un gran amic com Carlos. Respecte al frontó, aquest m’encanta i sempre he fet propostes de jugar aquest tipus de partides que m’agraden i disfrute molt amb elles.
P. Penses participar novament en El Corte Inglés o en Frontó com a jugador aficionat?
R. –En un principi no, vull estar relaxat de jugar a pilota, vull centrar-me ara en la meva feina d’entrenar als xiquets. Després si m’entra la morrinya puc jugar en el club de Faura on tinc suficients amics i hi ha diferents equips en els quals podria jugar. Però fitxar per un altre equip em fa molt de respecte, ja que jo no tinc el braç després de tants anys de professional per a jugar en una lliga contra jugadors tants forts, això no vol dir que no puga jugar una partida d’exhibició.
P. Per últim, com volgueres que et recordarem?
R. –Això ho ha de dir la gent, no vull una forma especial. Com un jugador més, un jugador que ha lluitat cada dia al trinquet i que es dedicava a la pilota des de que s’alçava fins que es gitava.
