11/11/2014
Àlvaro es retira del món professional
Álvaro anunciava ahir el seu adéu a l’escala i corda quan està a punt de complir 41 anys, després de 22 temporades com a professional en què ha guanyat tots els títols possibles i ha establit un rècord d’11 individuals que serà difícil de batre. El dijous celebrarà una roda de premsa de despedida en Pelaio.
Álvaro va començar a destacar molt abans dels 20 anys en els carrers del seu poble, Faura, jugant a galotxa. Va fer campió del Trofeu El Corte Inglés al seu club abans de donar el bot al trinquet, on va patir per a adaptar-se.
El pas d’Álvaro per l’escala i corda professional ha canviat de dalt baix l’ofici de pilotari. El de Faura va ser pioner en la preparació física exhaustiva i en la planificació de les temporades en funció d’objectius en forma de campionats. De la mà del preparador Pepe Martí, Álvaro dominà l’Individual perquè es va matar entrenant amb eixe objectiu, i perquè va sacrificar molts mesos de rendiment al llarg de l’any per a arribar en les millors condicions a un torneig que per a ell era quasi una obsessió.
El seu primer títol mà a mà es va produir en 1998, contra Pigat II. Però el seu era de domini va arribar més tard, a partir de 2001, quan va superar en la final al malauradament desaparegut Núñez, de qui sempre ha dit que era «el rival més dur». Des d’eixe any fins al 2009, Álvaro va guanyar tots els individuals, que li van valdre per a emportar-se tres frisos en propietat.
I en 2009 va fer un primer gest de retirada, però només d’este torneig. El jugador de Faura es va fartar de la pressió i del sacrifici que implicava la preparació. El seu esperit guanyador i la seua ambició li van fer tornar en 2011 per a emportar-se la final contra el llavors aspirant i hui número u, Soro III.
El seu palmarés és inacabable, encara que d’Álvaro es poden destacar quatre títols de la Lliga Professional d’escala i corda i dos edicions de la Copa Diputació. A més, amb el pas dels anys es va convertir en un jugador versàtil que també es va apoderar del regnat en el frontó. Així, ha guanyat en cinc ocasions el Trofeu de frontó Diputació de València, del que va jugar la seua última final fa dos mesos. Amb la selecció també va ser un dels jugador més destacats amb tots aquestos títols: Campió d’Europa de Frontó i Joc internacional Paises Bajos 2001, Campió del Món de Llargues, Joc internacional i Frontó Argentina 2002, Campió del Món de Llargues Imperia (Italia) 2004, Campió del Món de Pilota a Valencia 2010 i també campió del món a València en 2014.
Només queda agrair a Álvaro tot el que ha aportat al nostre esport.
