05/08/2014
Marrahí de Villanueva de Castellón debutant i campió de la “XXI Lliga professional”
Amb 24 anys, en el seu debut en la competició per equips més important del raspall va aconseguir el títol junt a Josep de Xeraco
La XXI Lliga professional de raspall, “Trofeu Diputació de València” ha encimbellat en 2014, a un dels restos jóves que ve amb molta força en les últimes temporades, Julio Marrahí Ruano, “Marrahí”. Amb 24 anys i natural de Villanueva de Castellón esta temporada ha aconseguit el seu primer gran títol oficial en una competició professional de raspall. El camí per a arribar a la cima no ha sigut fàcil, ja que esta temporada dies abans de l’inici de la competició va haver de parar per a acabar de recuperar-se d’unes molèsties en el tendó rotuliano del seu genoll dret, que a punt va estar de deixar-ho fora de la mateixa. El seu preparador físic, Lluís Ortiz i ell, van programar una xicoteta rehabilitació per a arribar en perfectes condicions a l’inici de la Lliga, i així va ser, en la seua primera partida en la competició, van guanyar per 25 a 10 a Bellreguard, a Guille i Moro. Després van ser campions de la primera fase aconseguint la classificació de forma brillant. Però en l’última jornada altre sobresalt els esperava, un xicotet accident laboral del seu company, Alberto, deixava fora de la competició al seu “mitger”. Hores abans de l’inici de l’última partida a la Llosa de Ranes, el comité va haver de decidir qual seria el seu substitut. Des del primer moment Marrahí va voler que fóra Josep de Xeraco, un company jove com ell i amb el que pensava que la compenetració podria ser molt bona. El Comité tècnic de raspall no ho tenia clar, però al final es va decidir que jugara en parella el que quedava de competició. Josep de Xeraco, es va enterar hores abans que tènia una gran oportunitat per a debutar esta temporada en la Lliga, en una partida clau per als seus rivals, Moncho, Sanchis i Miravalles, que es jugaven estar en les semifinals. Marrahí i Josep, no van poder en esta primera partida amb el trio però la seua moral estava intacta i continuaven confiant en les seues possibilitats. En semifinals, els va tocar jugar contra altra parella molt jove, Moltó i Canari, en el trinquet de Piles. Era la partida clau i van tindre la sort dels campions, guanyant la “reballa”, i amb una actuació bona i regular van superar els seus rivals, classificant-se per a la gran final. Marrahí va haver d’afrontar la partida de semifinals amb problemes en el “gluti dret” que li van dificultar la raspada durant tota la partida, però que supera amb coratge i cor. En la gran final molts donaven com a favorits al trio, però van tornar a tindre la sort dels campions, guanyant la “rereballa”, i donant la sorpresa des del primer “quinze” davant del trio. Marrahí, va demostrar en la final com en tota la competició quina és la seua principal arma, el seu “traure” potent i les seues ganes d’aconseguir la victòria. La parella s’anima durant tota la final per a conquistar este important títol.
Marrahí és un jugador que enganxa pel seu carisma amb els espectadors i té la seua “forma particular” de celebrar cada “quinze”, amb els seus bots, crits i animant a la gent amb els braços… En la final es va poder observar com els espectadors disfruten amb Marrahí, una dada molt important, ja que en tots els esports és molt important connectar amb el públic… El seu pròxim gran repte serà l’Individual professional de raspall, que es disputara durant els mesos d’octubre i novembre…
